Mundialització i privilegis

La mundialització té la màxima expressió en el paper del capital productiu, a partir de l’actuació de les empreses multinacionals que, aprofitant la revolució tecnològica i dels transports, es poden instal·lar (i desinstal·lar) en diferents punts del planeta i subcontractar part de les activitats. Es crea, així, una gran xarxa mundial de producció i de distribució.

Tanmateix, resulta un xic fantasiós creure que el moviment relocalitzador que s’ha produït darrerament s’estendrà de manera inevitable al conjunt de l’economia. Els costos salarials no són l’únic criteri que interessa les empreses, també necessiten la classificació professional, les infrastructures..., i mercats amplis. Si ens fixem en el que està succeint en l’economia internacional, veurem com la major part de les inversions s’intercanvien entre els països del Nord, particularment entre els EUA, Europa, Canadà i el Japó. Això no significa negar la possibilitat de presenciar en un futur pròxim algunes deslocalitzacions salvatges. El que cal fer, en tot cas, és endegar una política d’adaptació al canvi i garantir que els buits deixats per les deslocalitzacions que es puguin produir s’omplin amb noves inversions més eficients.

Ara bé, més enllà de preparar-se per afrontar tal o tal altra deslocalització, també s’ha de donar una orientació general: com encarem un procés de mundialització en què, per primera vegada des de la descolonització, els països més forts del Sud comencen a organitzar-se de debò al pla mundial per oposar-se al vell ordre econòmic internacional?. Ara ja no podem parlar únicament de solidaritat, sinó també de necessitat: si Espanya i la Unió Europea continuen alineant-se amb els EUA, en l’essencial, és a dir practicant el dúmping agroalimentari a gran escala en el comerç internacional, fent concessions irrisòries davant les demandes del Sud, com ha passat, per exemple, a la reunió que hi va haver fa poc, a Hong Kong, de l’Organització Mundial del Comerç l’adequació econòmica nostra a la mundialització serà inevitablement, a la llarga, molt més dura i traumàtica, i en comptes de fer valer els aspectes complementaris entre les economies nostra i del Sud, com una bona base per regular mútuament els fluxos econòmics, anirem a remolc de la defensa cada vegada més impotent d’un sistema de privilegis. El pànic provocat per l’allau recent de tèxtil xinès és un avís d’un canvi irreversible de tendència en la correlació de forces econòmiques.

0 comment(s) to... “Mundialització i privilegis”