Intervenció espanyola a Líbia. Carta oberta al Secretari General d’ICV

Posted 14:57 by Ferran Fullà in Etiquetes de comentaris:
Arran de la ratificació parlamentària de la intervenció espanyola a Líbia, ¿per què ICV no ha denunciat que l’operació en curs contradiu les raons que van fer que ICV aprovés inicialment aquesta intervenció?


Segons l’Argumentari 125 (22/3/2011), les raons d’ICV eren principalment:


- “ICV, d’acord amb la resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, dóna suport a l’alto el foc i a l’establiment d’una zona d’exclusió aèria per protegir la població civil líbia [...] ICV només acceptarà les actuacions derivades de la resolució 1973 del Consell de Seguretat de l’ONU”


- “ICV mantindrà una posició especialment exigent i vigilant sobre l’actuació del govern espanyol, que anirà contrastant en funció dels esdeveniments [...] Qualsevol actuació que excedeixi els límits de la resolució 1973, i en particular l’ocupació del territori libi, no comptarà amb el suport d’ICV”


- “Cal garantir el “dret a protegir” la població civil, restituir la pau i donar l’oportunitat al diàleg”.


L’oportunitat al diàleg i la possibilitat d’un alto el foc es van evaporar, sembla, quan, segons els mitjans de comunicació, els rebels, és a dir, el Consell Nacional de Transició de Líbia (CNT), van rebutjar la proposta de negociació presentada a totes dues parts per la Unió Africana (pels volts del 10 d’abril).


Aquest fracàs és un resultat directe del tipus d’intervenció, militar i no militar, en curs: formalment tothom diu que aplica la Resolució 1973 del Consell de Seguretat, però, paral•lelament algun dels governs amb més pes en l’operació, com el britànic, afirmen que el seu propòsit consisteix a enderrocar el govern de Gaddafi, i el nord-americà i també el britànic fins i tot reconeixen que han enviat allà unitats de les seves forces especials. Davant d’això, i com és lògic, el CNT no té interès a negociar cap alto el foc, mentre cregui que l’OTAN, o França o la Gran Bretanya o els EUA, li traurà les castanyes del foc, més tard o més d’hora.


El “dret a protegir” la població civil, en una situació com aquesta, tendeix a subordinar-se necessàriament a l’objectiu principal, encara que no formal, de l’operació, és a dir, o bé l’enderrocament del govern o bé la partició del país, i el bisbe de Trípoli, denunciant desenes de víctimes en els bombardejos contra aquesta ciutat de fa unes setmanes, no feia més que constatar aquesta tendència.


Per descomptat, les forces militars compromeses pel govern espanyol en aquesta operació no han començat a efectuar directament missions d’atac; ara, seria absurd considerar que actuen pel seu compte, garantint simplement la no arribada d’armes a Líbia: formen part d’una operació coordinada per l’OTAN i dirigida políticament pels pesos pesants de l’Aliança Atlàntica, amb les ziga-zagues que deriven dels interessos no coincidents d’aquestes potències en l’Àfrica del Nord.


No és pas el primer cop que una resolució del Consell de Seguretat fa de cobertura d’una operació de control territorial en aquesta àrea: recordem la Resolució 687, de 1990, que va servir per legitimar la primera de les coalicions internacionals successives que s’han muntat i la seva guerra del Golf, una coalició i una guerra, que Iniciativa va denunciar.


¿Quants morts col•laterals més i quanta contrastació més en funció dels esdeveniments necessita ICV per denunciar aquesta nova guerra humanitària?


Ferran Fullà, Agrupació de Sarrià-Sant Gervasi i Sectorial d’Economia i Treball

26/4/2011

0 comment(s) to... “Intervenció espanyola a Líbia. Carta oberta al Secretari General d’ICV”