Corrents de pensament actuals (esquema)

1) Per començar, identificarem els grans corrents de pensament actuals, circumscrits als que s'ocupen de la societat i l'economia:

*liberalisme,
*reformisme,
*neoliberalisme o neoconservadorisme i
*marxisme.
Prescindim, en aquest esquema de corrents com ara les diverses variants de l’islam.


2) Aquests corrents responen a interessos de forces socials (classes i aliances de classes) i, en particular, en el pla internacional, als interessos d'uns quants Estats i grups d'Estats:

*el liberalisme i el reformisme, com a concepcions dominants a la Unió Europea en els aspectes polític i econòmic, respectivament;

*el neoliberalisme o neoconservadorisme, com a concepció integrada de la societat, l'economia i les relacions internacionals, en el cas dels Estats Units; i

*el marxisme també fa aquesta funció als països socialistes (Xina, Laos, Vietnam, Corea del Nord i Cuba).

3) Fins i tot les diferencies formals entre aquestes concepcions retraten amb precisió la situació dels interessos a què responen: així, l’amalgama de diferents tendències liberals amb el reformisme econòmic serveix essencialment per justificar l'ordre polític i social europeu, mentre que el neoliberalisme o neoconservadorisme té una orientació més explícitament propagandística, fins al punt que pot estar en contradicció literal amb la pràctica real dels neoconservadors (dèficit federal i despesa pública a la indústria militar enormes) i programàtica, per exemple, partint de la mateixa idea de la universalitat dels valors liberals, defensada per tots els corrents d'aquest signe, considera que la intervenció econòmica, política o militar en d'altres països es un mitjà preferent per estendre aquests valors. O, pel que fa al marxisme, la forma d'autocrítica, de conclusions a partir d’experiències i casos concrets, que pren sovint reflecteix tant la desintegració de l'URSS com els errors comesos a d'altres països.

4) Identifiquem a continuació, aquells elements nous del marxisme, fruit de l’experiència del segle XX, en què semblen coincidir en graus diversos els països socialistes, els governs d'esquerra a Sudamèrica, d'altres forces arreu del món i una part almenys del marxisme acadèmic:

*El socialisme ha de basar-se en diferents formes de propietat,

*S'ha de combinar el mercat amb la regulació per garantir una assignació de recursos adequada en les condicions del socialisme,

*La via lenta, pacífica o principalment pacífica al socialismes és la que predomina en les condicions d'ara.

5) Hi ha alguna relació entre els corrents anteriors i aquells altres, com l'ecologisme i el feminisme, que responen a un aspectes de la realitat, i la relació és molt més travada en el cas del marxisme.